Demanar permís per existir?

M’agradaria saber per què les dones hem de donar tantes explicacions quan creem i liderem una comissió, associació o iniciativa popular. Durant 2000 anys gairebé tot l’espai públic ha estat dominat per un sol gènere, el masculí, i encara avui a la premsa generalista apareixen notícies de noves entitats, actes culturals o portades protagonitzades únicament per “ells” (casualitat o causalitat patriarcal?). Mireu quin arxiu de fotos tinc guardades, que il·lustren a la perfecció aquestes “casualitats de la vida”…

És com si les dones haguéssim de demanar permís i tenir el vist-i-plau dels homes per ser “nosaltres” de forma pública i notòria, i sense deixar-nos invisibilitzar per la filosofia del masculí genèric tan defensat per molta gent i que personalment, cremaria a la foguera. Un regidor de Subirats va preguntar el 2015 a una regidora: per què voleu penjar el retrat de la Neus Català al saló de plens de l’ajuntament? Ella va contestar: perquè ens ho ha proposat un grup de dones del municipi i a les regidores ens ha semblat una idea genial, i som majoria al consistori. Punt.  A la imatge: dones de l’Agrupació Activa de Subirats, promotores de la idea

Per què hem d’anar amb peus de plom i gairebé de puntetes, parlar en veu baixa i pecar d’excessiva modèstia, quan presentem públicament una iniciativa de la qual en som protagonistes? També som persones, oi? Doncs les nostres accions representen i beneficien també tota la població. És de calaix. Endavant, noies i dones, joves i grans, endavant sense deixar-nos impressionar per enquestes com les d’aquest setmanari, preguntant: creus convenient la creació d’una comissió feminista a la colla castellera tal? Clar que sí, si elles ho han cregut convenient!

O és que us imagineu una enquesta com aquesta?  Creus convenient la creació d’una entitat del sector del cava/vi 100% masculina?

Alguns homes dieu que la nostra empenta i energia us intimida, i que hem d’intentar anar-vos “guanyant” per la causa i anar-nos “guanyant” l’espai públic a poc a poc. I jo us dic que ja hem esperat massa segles. Com diu la Pepa Plana: Les coses canvien quan les dones comencem a emetre des dels nostres satèl·lits. 

I tranquils, que el feminisme mai ha matat cap persona, tot el contrari.

Memòries Líquides. Veus dels Safareigs

Una de les novetats 2018, és la xerrada/exposició/espectacle sobre les feines de rentar la roba de les nostres àvies i besàvies a rius, basses i safareigs, titulada  MEMÒRIES LÍQUIDES. Veus dels safareigs

Homenatge i record a les tasques invisibilitzades i gens valorades de les dones en el manteniment de la salut i el benestar de les famílies en èpoques dures i sense comoditats.  Aquesta activitat inclou:
– Testimonis de dones que han rentat la roba fora als safareigs
– Exposició d’objectes: coves, sabons, picadors, roba, etc.
– Lectures en Veu Alta, inspirades en aquestes feines 
– Fotografies i videos de recreacions de les feines de rentar.
– Un viatge engrescador a través dels safareigs
 
Temes: rutines de la feina, productes, cançons, tabús menstruals i dels embaraços, recuperació patrimonial, usos actuals, anècdotes.
Aquesta xerrada s’enriqueix amb les aportacions de les dones del vostre municipi assistents a l’acte, testimonis d’aquest passat compartit del col·lectiu femení d’arreu. L’he presentada amb èxit, a Subirats, Vilafranca, Banyeres, Lorenç, Torrelavit , Olivella, Móra la Nova, Aspa, La Palma d’Ebre, Argelaguer, Vilanova i la Geltrú i Sant Boi de LLobregat. 
Testimoni duna dona sobre la menstruació d’abans
DInamització al safareig de Torrelavit (Alt Penedès)
Properes presentacions:
Jorba (Anoia) Diumenge 27 maig. Migdia 2/4 de 12.
Trobada al safareig i dinamització
Passejada fins l’ajuntament, on es farà la xerrada
 

Ja sóc una professional autònoma!

Aquesta és la primera entrada de la web professional on publicaré totes les meves propostes com a dinamitzadora cultural i enoturística, formadora, comunicadora, conferenciant i viatgera: passejades, cursos, xerrades, etc.

El meu camp base

 

 

 

 

 

Des de Sant Pau d’Ordal (Subirats) al món.  M’encanta conjugar les meves passions, viatjar i compartir experiències, amb la comunicació i el paisatge, de forma professional. Vida i Treball. Treball i Vida. Aprenentatge i creativitat. Energia positiva i ales ben obertes. Intuïtiva i engrescadora. Apassionada i entusiasta. Socialitzadora del coneixement i la genealogia femenina.

A punt d’obrir les ales, al Castell de Burriac (Cabrera de Mar)

A mesura que vagi aprenent el funcionament de wordpress, veureu com milloro el contingut, afegeixo més entrades i podreu fer-me comentaris i aportacions.