Demanar permís per existir?

M’agradaria saber per què les dones hem de donar tantes explicacions quan creem i liderem una comissió, associació o iniciativa popular. Durant 2000 anys gairebé tot l’espai públic ha estat dominat per un sol gènere, el masculí, i encara avui a la premsa generalista apareixen notícies de noves entitats, actes culturals o portades protagonitzades únicament per “ells” (casualitat o causalitat patriarcal?). Mireu quin arxiu de fotos tinc guardades, que il·lustren a la perfecció aquestes “casualitats de la vida”…

És com si les dones haguéssim de demanar permís i tenir el vist-i-plau dels homes per ser “nosaltres” de forma pública i notòria, i sense deixar-nos invisibilitzar per la filosofia del masculí genèric tan defensat per molta gent i que personalment, cremaria a la foguera. Un regidor de Subirats va preguntar el 2015 a una regidora: per què voleu penjar el retrat de la Neus Català al saló de plens de l’ajuntament? Ella va contestar: perquè ens ho ha proposat un grup de dones del municipi i a les regidores ens ha semblat una idea genial, i som majoria al consistori. Punt.  A la imatge: dones de l’Agrupació Activa de Subirats, promotores de la idea

Per què hem d’anar amb peus de plom i gairebé de puntetes, parlar en veu baixa i pecar d’excessiva modèstia, quan presentem públicament una iniciativa de la qual en som protagonistes? També som persones, oi? Doncs les nostres accions representen i beneficien també tota la població. És de calaix. Endavant, noies i dones, joves i grans, endavant sense deixar-nos impressionar per enquestes com les d’aquest setmanari, preguntant: creus convenient la creació d’una comissió feminista a la colla castellera tal? Clar que sí, si elles ho han cregut convenient!

O és que us imagineu una enquesta com aquesta?  Creus convenient la creació d’una entitat del sector del cava/vi 100% masculina?

Alguns homes dieu que la nostra empenta i energia us intimida, i que hem d’intentar anar-vos “guanyant” per la causa i anar-nos “guanyant” l’espai públic a poc a poc. I jo us dic que ja hem esperat massa segles. Com diu la Pepa Plana: Les coses canvien quan les dones comencem a emetre des dels nostres satèl·lits. 

I tranquils, que el feminisme mai ha matat cap persona, tot el contrari.