Masculí genèric, a la foguera!!

Ara que s’acosta Sant Joan, un proposo cremar-hi a la foguera una manera de parlar impròpia del segle XXI. Parlo del masculí genèric. Ofereixo propostes alternatives. L’espai Cartes dels Lectors es podria dir Les vostres cartes, Opinió, Vosaltres opineu. Els voluntaris podries ser persones voluntàries, o el voluntariat. Fes-te subscriptor és sinònim de Subscriu-te! Els alumnes podrien ser l’alumnat. Els professors, el professorat. Els nens i nenes també podrien ser les nenes i els nens. Però també, segons el context, la mainada, la quitxalla, les criatures, la canalla. Què fan el teu pare i la teva mare = què fan el pare i la mare? L’usuari, el client. Alternatives: qui compra, qui consumeix, la clientela. Espectador/a, o bé, públic.  Colla de castellers, colla castellera. Colla de gegants, colla gegantera. Centraletes d’ajuntaments: per qualsevol altra consulta esperi i serà atès en breu. En llenguatge inclusiu seria: esperi i l’atendrem en breu. Expressar-nos en llenguatge inclusiu és més fàcil del que sembla.

(vinyetes d’un còmic que circula per xarxes)

La llengua és molt rica i ens ofereix mil i una opcions per a cada expressió. La llengua és una eina cultural, creada per les persones i canviant com elles en cada època. Un exemple: Benvingut/da. Benvinguts/des. Benvingudes i Benvinguts. Benvinguts (masculí genèric). Benvinguts i benvingudes. O bé, més fàcil i inclusiu: Us donem la Benvinguda!! Molt bé, ajuntament de Sant Martí de Tous!

El patriarcat, fins ara, ha viscut còmodament amb el masculí genèric que ha comportat la  invisibilització de les dones en el llenguatge i en molts altres àmbits. Ara, el patriarcat es resisteix als canvis perquè cap grup social deixa per pròpia voluntat un espai de privilegis. Les opcions subscriptor/a, soci/a, senyor/a, polític/a, aldalde/essa, etc. són propostes políticament correctes, i gramaticalment també, però que fan més riure que altra cosa. Les dones no som apèndix de ningú i ens volem citades amb totes les lletres. L’economia del llenguatge és una excusa de mal pagador. Les frases passives, els condicionals o altres maneres d’escriure (enrotllar-se innecessàriament) també carreguen els textos i ningú s’exclama. Millor parlem de mandra. Mandra de buscar expressions alternatives i creatives, mandra de pronunciar també el femení (sense la rialleta de torn), mandra de llegir aquest article, mandra de formar-nos en els nous llenguatges, mandra de repensar la nostra visió del món, en definitiva.

L’escriptora xilena Marcela Serrano afirma que “El dia que l’home es va apoderar del llenguatge, es va apoderar de la història i de la vida. Al fer-ho ens va silenciar.  Jo diria que la gran revolució d’aquest segle és que les dones recuperem la veu” (Les mateixes dones som les primeres a resistir-nos a nomenar-nos, el masculí genèric après a l’escola se’ns ha quedat ben gravat). Les mestres, les primeres. Elles es parlen en masculí i diuen, nosaltres, els mestres o els docents, el 99% de les vegades que les he escoltades en actes públics oen formacions. Una llàstima però és així. “El llenguatge és un dels dispositius del poder” com va dir la Clara Coria. Canviant el llenguatge ja estem transformant la societat i caminant cap a la igualtat d’oportunitats, de la qual ens omplim tan la boca. Us animo a fer la prova. Pràctiques per començar: prendre la paraula en públic sempre que pogueu, caminar sempre amb decisió i el cap ben alt, parlar-nos en femení, buscar referents femenines a la nostra familia i professió i parlar d’elles a l’hora de citar exemples, i sobretot, cremar a la foguera el masculí genèric!!

 

 

Dinamitzadora actes culturals

Una de les meves activitats preferides és la de presentar actes culturals cara al públic, amb propostes originals i sorpreses.

Recentment, he presentat la Trobada de Sòcies i Socis de COVIDES i l’entrega de Premis Literaris de Cabrera de Mar.